La ozonoteràpia va ser acceptada en odontologia en 2005, quan el britànic Edward Lynch va publicar el llibre «Ozone: The Revolution in Dentistry», que va revolucionar la forma d’utilitzar l’ozó en la consulta odontològica.

Originalment, la principal aplicació de l’ozó va ser la prevenció i remineralització de les peces dentàries, tant en nens com en adults, la qual va ser ampliant-se a diferents especialitats amb gran èxit. Avui dia s’utilitza en odontopediatria, periodòncia, operatòria, cirurgia, bioesterilización, endodòncia i teràpies estètiques, com un complement a tractaments de base.