Imagina’t un vespre qualsevol. Un grup d’amics sopant plegats. Entre rialles i postres, algú comenta, mig en broma: “Fa setmanes que no dormo! Ell ronca com un tractor.” La taula esclata a riure. Però ella, la parella del “tractor”, no riu. I ell, amb un somriure incòmode, intenta treure-li ferro: “Jo no em sento de res, dormo com un tronc.” Silenci. L’ambient es torna espès. I el comentari deixa de fer gràcia.

Aquest tipus d’escenes —tan habituals com poc verbalitzades— són una realitat que veig sovint a consulta. Com a especialista en medicina dental del son, he comprovat com els roncs —més enllà del soroll— poden erosionar la intimitat, el descans i fins i tot la complicitat dins d’una parella.

L’impacte invisible del ronc

Roncar no és només un problema acústic, és un problema de salut. Però també pot ser un desencadenant emocional. Segons una enquesta publicada per l’Associació Americana del Son, el 36% de les parelles que dormen amb algú que ronca han considerat dormir en llits separats. A Barcelona, un estudi de l’Hospital Clínic va revelar que prop del 25% dels adults amb ronc crònic presenten alteracions clíniques del son, que també afecten les seves parelles.

La persona que ronca sol sentir-se avergonyida, objecte de burles, i de vegades culpable. És habitual que arribin a consulta dient: “Hi vinc perquè m’ho ha demanat la meva parella… però jo no noto res.” I és lògic: l’apnea del son o els roncs no sempre es perceben des de dins.

En canvi, qui dorm al costat acumula insomni, cansament, frustració. Es crea una tensió silenciosa que desgasta la relació. Perquè quan no descanses, el teu humor es ressent, la paciència es consumeix i els conflictes augmenten.

Per què ronquem?

Els roncs apareixen quan l’aire no pot circular lliurement per les vies respiratòries superiors. Això pot deure’s a:

• Una anatomia desfavorable (mandíbula petita, paladar tou, llengua gran)
• Sobrepès
• Consum d’alcohol o sedants abans de dormir
• Dormir boca amunt
• Congestió nasal crònica
• Tono muscular feble a la gola

Sovint, aquests factors es combinen amb una apnea obstructiva del son (AOS), una condició més greu en què la respiració s’interromp repetidament durant la nit. Aquesta manca d’oxigen intermitent té conseqüències metabòliques, cardiovasculars i neurològiques.

Com saber si t’afecta?

Alguns senyals a tenir en compte:

• Roncs intensos i freqüents
• Pauses respiratòries observades per la parella
• Sensació d’ofec o despertars sobtats
• Somnolència diürna
• Canvis d’humor, irritabilitat
• Mal de cap al despertar
• Boca seca o mal de coll al matí
• Dificultat per concentrar-se

A nivell de parella, també poden aparèixer discussions nocturnes, desig de dormir separats o una reducció de la intimitat emocional i física.

Què podem fer?

La bona notícia és que hi ha moltes solucions: mèdiques, odontològiques i també psicològiques, sobretot quan l’impacte emocional és significatiu.

Opcions físiques:

• Estudi del son (polisomnografia) per avaluar la qualitat del son i detectar apnees
• Dispositius d’avanç mandibular (DAM) per mantenir la via respiratòria oberta
• Fèrules de descàrrega personalitzades, especialment en casos amb bruxisme
• Reeducació miofuncional orofacial, per enfortir la musculatura
• Canvis d’estil de vida, com baixar de pes o millorar la postura per dormir
• Cirurgia, només en casos molt específics

Opcions psicològiques:

• Teràpia de parella, per millorar la comunicació, la comprensió i establir rutines de descans
• Teràpia individual, per gestionar l’ansietat derivada de no dormir o per sentir-se “culpable”

L’objectiu no és només que un deixi de roncar, sinó que tots dos tornin a descansar… junts.

Dormir bé també és estimar bé

En una ciutat com Barcelona, on cada vegada més persones prioritzen el benestar i la salut emocional, cal normalitzar que el descans és un pilar essencial per a una relació sana. Dormir en habitacions separades no hauria de ser un tabú si ajuda, però tampoc hauria de ser l’única sortida.

La clau és detectar el problema, abordar-lo amb una visió integral i recuperar el que la parella mai hauria de perdre: el descans compartit.

Referències bibliogràfiques

• Bruley des Varannes, S. et al. (2020). Snoring and sleep disorders: consequences on quality of life and relationships. Journal of Sleep Research, 29(4), e12942.
• Bonsignore, M. R. et al. (2021). Sleep apnea and systemic inflammation. European Respiratory Journal, 58(2): 2002345.
• Sociedad Española del Sueño. Estudi SIESTA: Prevalença dels trastorns respiratoris del son a Espanya, 2020.
• Troxel, W. M. et al. (2010). Does improving sleep improve relationships? Journal of Family Psychology, 24(4), 419–427.
• Hospital Clínic de Barcelona. (2022). Estudi sobre roncs i qualitat del son en adults a Barcelona. Unitat de Trastorns del Son.